El nou socorrista del Manzanares

Portada diari Marca 17/6/2009

 

Alegria!!! Arriba l’estiu i toca ensenyar el cos. Pe`ro no ho dic jo, sinó el diari esportiu Marca amb la imatge poster de la portada en la que surt Cristiano Ronaldo, “cual vigilante de la playa” amb el tors nuu i bañador vermell acompanyat de la pregunta: ¿Quién decía que no se cuidaba?

Ens els diaris és molt important analitzar la semàntica que s’utilitza en els titulars ja que crea un context creant un concepte de fons. Podem llegir en la noticia destacada de Pau Gasol situada sobre la capçalera del periòdic com fa servir les paraules: “placer” i “alegría” . Si ho extrapolem i relacionem amb la imatge en portada ens fem una idea del que busca la publicació en aquesta edició, la intenció és ben clara: aconseguir una major difusió del seu tabloide però ja no destinat només  als lectors habituals sinó captar l’atenció femenina i el públic que pugui estar interessat també.

 

 

Eila Cuscó León.

Un escàndol propi de Florentino

D’escàndol és la quantitat que Florentino Pérez ha pagat al portuguès Cristiano Ronaldo pel seu fixatge. Res més que 93,8 milions, l’han convertit en el fixatge més car de la historia del Real Madrid. Altres dos futbolistes més han estat comprats per l’empresari per renovar l’equip per la següent temporada el brasiler Kaká i asturià Villa.

Per celebrar el seu fixatge Ronaldo es gastava en begudes prop de 17.000€ i ho celebrava “a lo grande” com mostra avui la portada del diari El Mundo. Una festa que haurà de deixar de costat si vol retornar l’esforç monetari que s’ha fet per ell en l’equip merengue.

Cristiano Ronaldo i Paris Hilton celebrant el fixatge del jugador /El Mundo

I és que Florentino ha tret tota l’artilleria per afrontar la nova temporada esborrant el mal gust de boca que ha deixat l’equip a l’afició. Davant d’aquests fets Laporta ha dit que troba desorbitat pagar aquestes quantitats a més en temps de crisis com estem i un cop més ha afalagat al planter, mentre un el cuida l’altre porta cracks de fora, aquesta és la diferència entre els dos equips.

Després del partit a Roma i veure jugar a Cristiano vaig veure ben clar que aquest no podia ser del Barça, que tenia una manera de jugar més pròpia del Madrid i el temps m’ha donat la raó. Ara només queda esperar a veure que passa.

 

 

Eila Cuscó León.

L’Europa més dretana

Mayor Oreja i Rajoy saludant els seus simpatitzants després del triomf a les eleccions europees

Que la dreta conservadora ha guanyat a les eleccions europees, és un fet que de ben segur no ha passat per alt a ningú. Amb els vots dels ciutadans dels 27 països membres de la Unió Europea, s’escollia la passada nit de diumenge els nous membres del Parlament Europeu per a la legislatura 2009-2014. S’ha pogut contemplar clarament com la dreta s’ha vist reforçada en països on ja governava amb anterioritat com són el cas de França amb Nicolas Sarkozy o Itàlia amb Silvio Berlusconi, mentre que en països en els que estava a l’oposició com és el cas d’Espanya o la Gran Bretanya ha obtingut un triomf aclaparador. Cal recalcar que paradoxalment a una política liberal pròpia de dretes aposten per l’aplicació majoritàriament de polítiques keynesianes i socialdemòcrates.
Segons les dades recollides, la participació total dels votants està xifrada en un 43,39% en comparació al 45.47% registrat el 2004 el que suposa un descens en la implicació dels votants respecte l’elecció dels diputats i un augment d’aquest sentiment d’euroindiferència. Atribuir les responsabilitats als votants no seria del tot lícit ja que tenint en compte les propagandes electorals que diversos partits han dut a terme al llarg del continent basades en criticar a l’oposició i treure els draps bruts enlloc d’aportar solucions ha fet que desemboqués en aquest absència electoral.
Un component clau d’aquests resultats té un nom propi: la crisi econòmica. Aquesta ha arribat també als comicis per la porta del darrera i ha ocasionat que Europa s’entregués a la dreta amb l’esperança que la faci sortir de la recessió.
En un país com Alemanya, amb el major nombre d’eurodiputats i motor econòmic de la UE, la centradreta s’ha imposat de la mateixa manera tot i que la conservadora Angela Merkel (CDU-CSU) hagi perdut terreny respecte les europees de fa cinc anys.
Pel que fa a Espanya, la victòria del Partit Popular superant al PSOE en mig milió més de votants i l’obtenció de 23 escons enfront els 21 dels contraris suposa un contundent avís per a l’actual president espanyol José Luís Rodriguez Zapatero. Amb tot això el govern, veu com l’oposició guanya terreny i llegeix els resultats com un preludi del canvi cap a dretes que va començar a Galícia i el colofó final tindria lloc a les pròximes eleccions generals d’aquí tres anys. No ajuda el fet que Zapatero últimament porti en pràctica el governar sol prescindint de les aliances i que de continuar pel mateix camí i en les mateixes condicions el portarien a perdre definitivament la confiança que milions de espanyols van dipositar la seva confiança en les passades eleccions generals.
Catalunya no és un cas a part. El Partit Socialista de Catalunya (PSC) continua essent la força política amb més pes amb un avantatge de 3 punts sobre el següent de la graella política, tot i així els resultats mostren també un gir cap a la dreta. Però el fet de major importància en la jornada electoral és l’ascens de 5 punts de Convergència i Unió (CIU) en relació a les anteriors. Altres partits com Iniciativa per Catalunya (ICV) o Esquerra Republicana (ERC) mantenen el seu únic escó malgrat disminuir en percentatge de vots.
En resum, la composició final del Parlament Europeu reflectirà un clar gir a la dreta amb més d’un centenar d’escons d’avantatge respecte els socialistes, si tenim en compte els resultats dels principals països que són a la vegada els que més diputats aporten.

 

 

Eila Cuscó León.

Un plagi en tota regla

Pensava que no tornaria a parlar del Barça fins d’aquí unes setmanes, però els fets m’impedeixen passar per alt certes anècdotes. Fa una setmana podíem veure per televisió l’emissió del vídeo que un grup reduït de professionals havia fet expressament a petició del mateix Pep Guardiola per reproduir-lo en el vestuari moments abans que els jugadors sortissin al camp a disputar la final de la Champions.

El resum, un emocionant vídeo que barrejava imatges de la pel·lícula “Gladiator” amb altres de moments memorables de l’equip al llarg de tota la temporada, acompanyat per la cançó “Nessun dorma” de l’opera Turandot de Puccini. Bé doncs no ha calgut esperar molt per veure com des d’altres terrenys s’ha dut a terme un plagi del clip emulant l’entrenador català. Els responsables: el PSC, que intercalant imatges de dirigents socialistes com Jordi Hereu o Carme Chacón, Felipe González o el propi Rodríguez Zapatero intenten estimular a la ciutadania a votar el pròxim 7 de juny i tanmateix aconseguir la victòria a les urnes.

Prop de 5.000 de les persones que van assistir a l’acte van seguir atentament el muntatge després del qual es va escoltar una forta ovació. L’ alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va recordar que els catalans “vam gaudir i guanyar a Roma” amb el partit del Barça, que “va fer vibrar” a Barcelona i Catalunya: “Vam guanyar a Roma i guanyarem també aquest diumenge”.

 

A continuació els dos videos, a veure quin us agrada més:

 

 

 

 

 

Eila Cuscó León.

¿De Erasmus a Albacete?

Había pensado escribir este blog en castellano para así dejar por los suelos su teoría pero no! Ho penso fer en català i que n’aprengui ell que ja seria hora més enllà de fer-ho en la intimitat. Aquesta ha estat la última anada d’olla d’aquell que un dia va ser president d’Espanya, José María Aznar. I és que opina que amb les dues hores de castellà de les que disposen ens alumnes catalans acabaran amb un nivell deficient de la llengua i hauran de marxar a altres indrets  de fora de Catalunya, posant per exemple Albacete, per aprendre així correctament “el idioma del “imperio”.

José María Aznar, ex presidente del Gobierno español / Font: www.lavozlibre.com

Per la seva part, el president de CiU, Artur Mas, ha respòs a les acusacions convidant-lo a visitar de nou Catalunya i aprendre català i així potser “se le abriría un poco más el cerebro y podrá hablar un poco mejor el inglés”. A més a més va afegir que comprovi que la mitja de l’examen de castellà a la selectivitat dels estudiants catalans no és inferior a la dels d’Albacete o Valladolid.

Tot i l’esforç del PP per menysprear el català i atacar continuament tot el que té referencia a Catalunya, el país continua conservant la columna vertebral de la seva identitat i buscant un major protagonisme a la Unió Europea.

 

 

 

Eila Cuscó León.

Una nova era per a la ciència i la política

Imatge ampliada d'un estudi amb cèl·lules mare

Que la relació entre la ciència i la política estan canviant, és un quelcom que avui en dia ningú podria discutir. Des de la proclamació d’ Obama com a nou president dels Estats Units fins a dia d’avui, un seguit de noves polítiques pro-investigació s’han portat a terme tant en el panorama espanyol com en  l’internacional. Tot just fa uns mesos, el president dels EUA, Barack Obama, posava fi a la prohibició de finançar amb fons públics federals la investigació amb cèl·lules mare embrionàries. L’estudi a partir de cèl·lules mare proposa nous tractaments i teràpies per a malalties que avui en dia no tenen tractament (malalties neurovegetatives com l’esclerosis lateral amiotròfica, l’alzheimer, la diabetis,…). Amb aquesta decisió, el nou governant mostrava un cop més que la política americana ha fet un gir de 180 graus en el que a partir d’ara les decisions científiques prevaldran sobre les polítiques i ideològiques o religioses i tanmateix es desmarcava així del seu antecessor  George Bush, el qual fidel a la seva fe evangèlica creia que aquests experiments atemptaven contra la vida humana.

Sense viatjar molt lluny, fa unes setmanes el Govern espanyol donava un pas endavant quan el Consell de Ministres aprovava l’avantprojecte de la Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs i la Salud Sexual i Reproductiva el qual contempla l’avortament lliure fins a la setmana 14 i, un mes més tard, aprovava la distribució de la píndola del dia després a noies a partir de 16 anys amb l’objectiu de prevenir l’embaràs de menors d’edat. Les reaccions del Vaticà i la Conferència Episcopal condemnant aquestes reformes com a pràctiques contra la vida humana no s’han fet esperar, però sembla ser que la ciència està jugant les seves millors cartes en la política.

Eila Cuscó León.

 

Arribarem a la meta??

Portada La Vanguardia 30/5/2009

Així de modern sortia el president José Luis Rodriguez Zapatero, a la portada del diari “La Vanguardia” el passat dissabte, sota el titular: Zapatero en ¿forma?  En resum: un  avanç d’una entrevista “molt personal”  que la periodista Ima Sanchís li havia realitzat i que oferiria el diari en el Magazine del dia següent, una altra manera de fer publicitat.

Una foto fora de tot formalisme i que recorda aquelles imatges presidencials que volen fer d’ells un més de nosaltres, però que en realitat, tot esforç és inútil i llencen per terra la campanya de marketing quan responen que el preu d’un cafè equival a 80 cèntims. En forma no sé si estarà però l’economia del país segur que no…

 

 

 

Eila Cuscó León.

Un triplet històric

En un dia com el d’avui, després de la victòria (2-0) d’ahir del Barça contra el Manchester United i proclamar-se campió de la Champions League només em ve al cap una paraula: orgull. Orgull d’un equip que ha arribat on ha arribat gràcies a l’esforç constant, a la infatigable solidaritat entre ells, al bon joc que ens han donat, a la cavallerositat, a la humilitat, … un equip que ja és llegenda i ha creat un precedent a la història del futbol.
Tres títols en una sola temporada: Copa, Lliga i Champions. Un rècord mai aconseguit per cap altre equip espanyol, i dubto que en molt de temps es pugui tornar a veure quelcom semblant.

Imatge rúa ciutat Barcelona (elpais.com)

L’emoció viscuda ahir nit Pl.Catalunya encara em posa el pèls de punta. El punt neuràlgic de la ciutat es va convertir en el centre emocional del barcelonisme, ningú va restar enganxat al sofà després que el capità, Carles Puyol, aixequés la orelletes davant de 20.000 culers i la derrotada afició britànica.
Pel que fa al partit poc hi ha a dir que no s’hagi dit fins ara. Un Barça molt superior al Manchester, amb passió a cada xut i elegància a diferència de l’equip contrari propinant petades protagonitzades pel suposadament un dels millors jugadors de la història Cristiano Ronaldo.

La celebració per això, també va tenir els seus punts negres i de res va servir la crida de l’alcalde Hereu al civisme i les mesures de seguretat emprades per l’ajuntament i la presència dels Mossos d’Esquadra el centre de Barcelona es va convertir en un camp de batalla passades les dues de la matinada. El resultat: semàfors trencats, cabines de telèfon destrossades, aparadors esmicolats… un paisatge que sembla ser inevitable cada cop que es celebra un títol i tot gràcies a una colla de degenerats que no saben discernir el que és una celebració pacífica.

Avui la ciutat respira blaugrana però alhora la melangia. S’ha acabat els triomfs, les copes i que les portades dels diaris que camuflaven les desgràcies de la crisi o la grip sota una nova victòria blaugrana. Tot el bo s’acaba però aquest fi, i crec que tots els culers hi estaran d’acord, ha estat el més dolç dels finals, un somni fet realitat.

 

 

Eila Cuscó León.

Quan l’art i esforç s’alien

Imatge portada El Periódico 27/5/2009

Aquests han estat dos conceptes claus en el joc de l’equip blaugrana aquesta temporada. A escassos 30 minuts de que comenci la gran final, en la que Manchester o Barça es proclamaran campions de la Champions League, no puc fer altre cosa que recordar la seva trajectòria des de la presentació de Pep Guardiola com a entrenador de l’equip a la situació actual. S’enfronten els dos millors equips del món en aquests moments i tot augura un partit ple d’emocions. Des de fa dies els colors blaugrana il•luminen la ciutat de Barcelona: terrasses, samarretes, banderes… Uns quilòmetres endins el Mar Mediterrani arribem a la bella ciutat de Roma, el bressol de la cultura i l’art o es sentenciarà el destí de tots els culers. Avui podíem contemplar aquesta imatge a la portada del diari El Periódico fent una picada d’ullet a l’artista Miquel Àngel i la seva pintura de la Capella Sixtina, Guardiola com a creador de quelcom important a la historia, si més no divertit, no? Mitjans preparats, a punt de pistola retransmetent l’alineació i les últimes noves pel partit… ja tan sols em queda dir: Alea iacta est. Perquè passi el que passi avui aquest Barça és mereix una ovació.

Que soni un cop més i comenci el joc!

 

 

Eila Cuscó León.

Al Cèsar el que és del Cèsar!

Portada de La Vanguardia 24/5/2009

A tres dies de l’encontre a Roma, ahir l’afecció blaugrana tornava a trobar-se al Camp Nou per veure disputar aquest cop el partit contra l’Osasuna. L’equip blaugrana va destacar per la seva absència de cracks ja que Pep Guardiola va decidir reservar-los per la gran final i d’aquesta manera el triomf va passar a ser de l’equip d’Ilundáin amb un tímid 0-1. La festa va venir després quan l’afecció culé juntament amb el pamplonesa van poder celebrar la festa pels dos títols aconseguits fins al moment pels blaugrana.

A la portada de La Vanguardia d’ahir podíem llegir en un destacat “Don Juan Carlos: ‘Todos con el Barça y el Rey, el primero’”. Sembla ser que els xiulets propinats en el camp del Mestalla no han metllat en el caràcter monàrquic i no podia ser d’una altra manera ja que és inevitable elogiar el joc de l’equip català, a més a més de fer-ne bandera personalitats com e president José Montilla, el president del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero i ara el mateix Rei. Com s’ho prendran això els merengues?

 

 

 

Eila Cuscó León.