Una nova era per a la ciència i la política
Imatge ampliada d'un estudi amb cèl·lules mare
Que la relació entre la ciència i la política estan canviant, és un quelcom que avui en dia ningú podria discutir. Des de la proclamació d’ Obama com a nou president dels Estats Units fins a dia d’avui, un seguit de noves polítiques pro-investigació s’han portat a terme tant en el panorama espanyol com en l’internacional. Tot just fa uns mesos, el president dels EUA, Barack Obama, posava fi a la prohibició de finançar amb fons públics federals la investigació amb cèl·lules mare embrionàries. L’estudi a partir de cèl·lules mare proposa nous tractaments i teràpies per a malalties que avui en dia no tenen tractament (malalties neurovegetatives com l’esclerosis lateral amiotròfica, l’alzheimer, la diabetis,…). Amb aquesta decisió, el nou governant mostrava un cop més que la política americana ha fet un gir de 180 graus en el que a partir d’ara les decisions científiques prevaldran sobre les polítiques i ideològiques o religioses i tanmateix es desmarcava així del seu antecessor George Bush, el qual fidel a la seva fe evangèlica creia que aquests experiments atemptaven contra la vida humana.
Sense viatjar molt lluny, fa unes setmanes el Govern espanyol donava un pas endavant quan el Consell de Ministres aprovava l’avantprojecte de la Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs i la Salud Sexual i Reproductiva el qual contempla l’avortament lliure fins a la setmana 14 i, un mes més tard, aprovava la distribució de la píndola del dia després a noies a partir de 16 anys amb l’objectiu de prevenir l’embaràs de menors d’edat. Les reaccions del Vaticà i la Conferència Episcopal condemnant aquestes reformes com a pràctiques contra la vida humana no s’han fet esperar, però sembla ser que la ciència està jugant les seves millors cartes en la política.
Eila Cuscó León.
