L’Europa més dretana
Mayor Oreja i Rajoy saludant els seus simpatitzants després del triomf a les eleccions europees
Que la dreta conservadora ha guanyat a les eleccions europees, és un fet que de ben segur no ha passat per alt a ningú. Amb els vots dels ciutadans dels 27 països membres de la Unió Europea, s’escollia la passada nit de diumenge els nous membres del Parlament Europeu per a la legislatura 2009-2014. S’ha pogut contemplar clarament com la dreta s’ha vist reforçada en països on ja governava amb anterioritat com són el cas de França amb Nicolas Sarkozy o Itàlia amb Silvio Berlusconi, mentre que en països en els que estava a l’oposició com és el cas d’Espanya o la Gran Bretanya ha obtingut un triomf aclaparador. Cal recalcar que paradoxalment a una política liberal pròpia de dretes aposten per l’aplicació majoritàriament de polítiques keynesianes i socialdemòcrates.
Segons les dades recollides, la participació total dels votants està xifrada en un 43,39% en comparació al 45.47% registrat el 2004 el que suposa un descens en la implicació dels votants respecte l’elecció dels diputats i un augment d’aquest sentiment d’euroindiferència. Atribuir les responsabilitats als votants no seria del tot lícit ja que tenint en compte les propagandes electorals que diversos partits han dut a terme al llarg del continent basades en criticar a l’oposició i treure els draps bruts enlloc d’aportar solucions ha fet que desemboqués en aquest absència electoral.
Un component clau d’aquests resultats té un nom propi: la crisi econòmica. Aquesta ha arribat també als comicis per la porta del darrera i ha ocasionat que Europa s’entregués a la dreta amb l’esperança que la faci sortir de la recessió.
En un país com Alemanya, amb el major nombre d’eurodiputats i motor econòmic de la UE, la centradreta s’ha imposat de la mateixa manera tot i que la conservadora Angela Merkel (CDU-CSU) hagi perdut terreny respecte les europees de fa cinc anys.
Pel que fa a Espanya, la victòria del Partit Popular superant al PSOE en mig milió més de votants i l’obtenció de 23 escons enfront els 21 dels contraris suposa un contundent avís per a l’actual president espanyol José Luís Rodriguez Zapatero. Amb tot això el govern, veu com l’oposició guanya terreny i llegeix els resultats com un preludi del canvi cap a dretes que va començar a Galícia i el colofó final tindria lloc a les pròximes eleccions generals d’aquí tres anys. No ajuda el fet que Zapatero últimament porti en pràctica el governar sol prescindint de les aliances i que de continuar pel mateix camí i en les mateixes condicions el portarien a perdre definitivament la confiança que milions de espanyols van dipositar la seva confiança en les passades eleccions generals.
Catalunya no és un cas a part. El Partit Socialista de Catalunya (PSC) continua essent la força política amb més pes amb un avantatge de 3 punts sobre el següent de la graella política, tot i així els resultats mostren també un gir cap a la dreta. Però el fet de major importància en la jornada electoral és l’ascens de 5 punts de Convergència i Unió (CIU) en relació a les anteriors. Altres partits com Iniciativa per Catalunya (ICV) o Esquerra Republicana (ERC) mantenen el seu únic escó malgrat disminuir en percentatge de vots.
En resum, la composició final del Parlament Europeu reflectirà un clar gir a la dreta amb més d’un centenar d’escons d’avantatge respecte els socialistes, si tenim en compte els resultats dels principals països que són a la vegada els que més diputats aporten.
Eila Cuscó León.
